Bruno Muñoz, “Al cultivar en ecològic, creem vida i fomentem la biodiversitat”
Aprofitem l’entrevista d’este mes per a canviar d’escala i continuar parlant de la connectivitat de la infraestructura verda, així que agafem la bicicleta i ens plantem en l’Alqueria del Brosquil, al costat del poble de Castellar – l’Oliveral, en l’horta històrica regada per la séquia de Favara. Allí conversem amb Bruno Muñoz, un jove agricultor que produïx i repartix a domicili verdura i fruita cultivada de manera ecològica.
Bruno i la seua companya Laura Blasón estan recuperant una dinàmica que durant segles havia sigut la normalitat en l’horta valenciana: proveir d’aliments de proximitat a la capital, generant així una connexió a tots els nivells molt estreta entre l’urbs i este paisatge agrícola. Amb la industrialització de l’agricultura, esta relació va anar perdent-se, encara que “està havent-hi un retorn a l’alimentació de proximitat i cada vegada més gent compra directament a l’agricultor o agricultora, que és el més important per a protegir l’Horta”. Com ell diu, “si no consumixes productes de l’Horta, la gent no vol treballar-la i s’acaba abandonant”.
Encara que és veritat que passa la major part del seu temps en el camp, Bruno també gaudix de les zones verdes més urbanes, “com el Jardí del riu Túria o el Parc Central, que són espais diferents, d’amplitud mental”, perfectes per a “pegar una volta, passejar als gossos i passar una bona estona”. El bosc de la Devesa del Saler i les seues platges és un altre dels seus espais preferits per a relaxar-se, i li preocupa que “grans infraestructures com el Port de València puguen acabar destrossant-lo tot”.
L’interés creixent de la ciutadania cap al paisatge de l’Horta de València inquieta Bruno, qui considera que “l’Horta és un espai de treball, on a més hi ha animals que viuen i crien, així que cal acostar-se a ella sempre des del respecte”, prenent en consideració tant a les persones com als animals que formen part d’ella. En qualsevol cas, “les alternatives que ajuden la gent a acostar-se a la terra, amb la idea de fer una cosa diferent en un espai natural, que ensenyen a estimar l’Horta i a que veges a l’agricultor com una persona que està cultivant aliments de qualitat, estes sí que són cent per cent recomanables”.
Renaturalitzar la ciutat i acostar l’agricultura als veïns i veïnes més urbanites de València és precisament un dels principals objectius del Pla Verd i de la Biodiversitat, encara que com diu Bruno, és veritat que “caldria centrar-se sobretot a no maltractar l’Horta i els espais naturals que ja existixen” que, són al cap i a la fi aquells que garantixen esta possibilitat. “Cal prioritzar que la gent vaja a treballar l’Horta i que l’agricultura no siga una moda”, afegix.
Per a donar facilitats a les persones que es volen dedicar a treballar la terra, Bruno aposta per exemple per mantindre millor el sistema de séquies, ja que “els dimarts, quan li toca regar a la séquia de Favara, a vegades ací no arriba l’aigua fins a les dues del matí, perquè s’embossa la reixa o hi ha pèrdues. I si no arriba bé l’aigua, es desincentiva a molts agricultors i fa que els camps s’abandonen”. En un territori particularment transformat com este, al sud de la ciutat, ens recorda una vegada més la importància de la infraestructura blava i de l’agricultura respectuosa amb el medi ambient, ja que com ell mateix diu, “al cultivar en ecològic creem vida i fomentem la biodiversitat”.
