A punt de tancar els treballs d’anàlisis i diagnòstic, el Pla Verd s’endinsa en la fase propositiva
La primera fase del Pla Verd i de la Biodiversitat de València està a punt de donar-se per tancada després de sis mesos de treball. Amb la finalitat d’extraure un diagnòstic sobre la situació actual de la infraestructura verda i la biodiversitat a la ciutat, la labor en esta etapa s’ha focalitzat a recaptar informació, analitzar-la, processar-la i sistematitzar-la.
L’equip redactor, recolzat pel grup motor (en particular pels serveis tècnics de l’Ajuntament) i altres persones professionals de l’àmbit, destaca de este procés el treball de cerca d’informació documental i bibliogràfica. L’intens treball de camp ha sigut també fonamental per a dur a terme la caracterització de les zones verdes del terme municipal de València, amb especial intensitat a la “ciutat consolidada”. I, per descomptat, els actes de participació ciutadana que la pandèmia del COVID ha permés dur a terme.
Esta primera etapa es donarà per tancada després de les aportacions que el grup motor realitze a esta anàlisi, sempre amb l’objectiu d’aconseguir un diagnòstic el més complet possible per a desenvolupar en la següent fase les propostes de millora.
Algunes conclusions rellevants
D’entre totes les dades reunides, sistematitzats i analitzats, ací es plasmen algunes conclusions de caràcter generalista que poden resultar interessants. Sobre elles i moltes més es treballarà en la segona fase, on les dades seran la base de les propostes que puguen ajudar a millorar la infraestructura i biodiversitat de València.
Tipologies i superfícies de zones verdes: una de les principals labors realitzades en el procés d’anàlisi ha sigut la de la identificació i catalogació de totes les zones verdes de la ciutat.
S’han considerat zones verdes no sols els grans parcs i jardins de ciutat i els parcs de barri, si no també els jardins d’equipaments educatius, culturals, cementeris, etc; les grans avingudes i bulevards enjardinats o els jardins comuns de residències particulars, entre altres.
Totes les zones verdes en l’àmbit estrictament urbà que s’han considerat “formals”, és a dir, aquelles la gestió de les quals és responsabilitat directa d’algun organisme públic, sumen una superfície aproximada de 594 hectàrees. A esta superfície verda caldria afegir la que aporten els espais naturals protegits (PN Albufera i Túria) i els terrenys agrícoles protegits pel PAT de l’Horta de València, que tenen una superfície total aproximada de 8.122 hectàrees.
Les zones verdes aporten nombrosos beneficis a l’ecosistema urbà de la ciutat de València: s’ha pogut constatar com les zones verdes urbanes i periurbanes, així com l’arbratge viari, repercutixen directament sobre la millora de l’equilibri ambiental i, per tant, sobre la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes.
Entre estos beneficis, coneguts com a serveis ecosistèmics, s’ha comprovat com les zones verdes presenten una temperatura mitjana molt menor a la de les superfícies impermeabilitzades, amb el que minoren l’efecte illa de calor; atrauen i donen recer a fauna desitjable per al manteniment dels cicles naturals; participen en la consolidació d’una infraestructura verda a escala territorial; o afavorixen la infiltració d’aigua de pluja en nivells subterranis, particularment necessària durant episodis de precipitacions extremes cada vegada més freqüents.
Dotacions i equipaments: igualment, les zones verdes de la ciutat analitzades mitjançant treball de camp presenten nombrosos equipaments, com a zones de joc, àrees de socialització canina, circuits esportius de la tercera edat, circuits de calistènia, entre tants uns altres, que aporten beneficis de tipus social i cultural.
Pràcticament la totalitat dels grans parcs i jardins del territori analitzat presenten equipaments de diversos tipus. Això es tradueix en grans beneficis socioambientals, o el que és el mateix, estos parcs i jardins produïxen beneficis socials més enllà dels purament ambientals. L’antic llit del riu Túria és un clar exemple on s’acullen múltiples usos en un mateix espai: culturals, esportius, lúdics, etc.
Dinàmica participativa amb el grup motor per a la validació de l’anàlisi
La vesprada del dimarts 19 d’abril es durà a terme la dinàmica participativa en què el grup motor constituït per al seguiment del Pla Verd i la Biodiversitat valide el treball d’anàlisi i diagnòstic elaborat per part de l’equip tècnic. En este acte de participació s’exposaran amb major detall les principals qüestions recollides en l’anàlisi i s’animarà a les persones participants a oferir la seua visió experta sobre elles.
Per a això, es recorrerà a una dinàmica participativa recolzada en una sèrie de panells que sintetitzen la informació recollida en el document d’anàlisis relatives a quatre grans blocs de treball: marc normatiu i estratègic; infraestructura verda i arbratge viari; zones verdes i serveis socioambientals; i, finalment, participació ciutadana i divulgació.
Les aportacions que resulten d’esta sessió seran incorporades al document d’anàlisi i diagnòstic, donant així començament a una nova fase del Pla Verd i de la Biodiversitat: la propositiva. En esta segona etapa el focus es posarà en com solucionar aquelles problemàtiques que s’hagen pogut identificar i com enfortir les pràctiques que han donat bons resultats. I tot això amb un objectiu clar, el de millorar la resiliència de l’ecosistema urbà i el definir la relació que la ciutat de València aspira a tindre amb el verd i la biodiversitat.
