A punt de tancar els treballs d’anàlisis i diagnòstic, el Pla Verd s’endinsa en la fase propositiva

La primera fase del Pla Verd i de la Biodiversitat de València està a punt de donar-se per tancada després de sis mesos de treball. Amb la finalitat d’extraure un diagnòstic sobre la situació actual de la infraestructura verda i la biodiversitat a la ciutat, la labor en esta etapa s’ha focalitzat a recaptar informació, analitzar-la, processar-la i sistematitzar-la.

 

L’equip redactor, recolzat pel grup motor (en particular pels serveis tècnics de l’Ajuntament) i altres persones professionals de l’àmbit, destaca de este procés el treball de cerca d’informació documental i bibliogràfica. L’intens treball de camp ha sigut també fonamental per a dur a terme la caracterització de les zones verdes del terme municipal de València, amb especial intensitat a la “ciutat consolidada”. I, per descomptat, els actes de participació ciutadana que la pandèmia del COVID ha permés dur a terme.

 

Esta primera etapa es donarà per tancada després de les aportacions que el grup motor realitze a esta anàlisi, sempre amb l’objectiu d’aconseguir un diagnòstic el més complet possible per a desenvolupar en la següent fase les propostes de millora.

 

Parc de la Rambleta

 

Algunes conclusions rellevants

 

D’entre totes les dades reunides, sistematitzats i analitzats, ací es plasmen algunes conclusions de caràcter generalista que poden resultar interessants. Sobre elles i moltes més es treballarà en la segona fase, on les dades seran la base de les propostes que puguen ajudar a millorar la infraestructura i biodiversitat de València.

 

Tipologies i superfícies de zones verdes: una de les principals labors realitzades en el procés d’anàlisi ha sigut la de la identificació i catalogació de totes les zones verdes de la ciutat.

 

S’han considerat zones verdes no sols els grans parcs i jardins de ciutat i els parcs de barri, si no també els jardins d’equipaments educatius, culturals, cementeris, etc; les grans avingudes i bulevards enjardinats o els jardins comuns de residències particulars, entre altres.

 

Totes les zones verdes en l’àmbit estrictament urbà que s’han considerat “formals”, és a dir, aquelles la gestió de les quals és responsabilitat directa d’algun organisme públic, sumen una superfície aproximada de 594 hectàrees. A esta superfície verda caldria afegir la que aporten els espais naturals protegits (PN Albufera i Túria) i els terrenys agrícoles protegits pel PAT de l’Horta de València, que tenen una superfície total aproximada de 8.122 hectàrees.

 

 

Superfície verda per habitant: este indicador es refereix a quina superfície d’espai verd està disponible per habitant. La conclusió és que és molt variable en funció dels 88 barris que componen la ciutat.

 

En el terme municipal de València 24 barris presenten valors per damunt dels 10 m² de superfície verda per habitant, un valor que pot considerar-se com a desitjable; encara que altres 14 estan per davall d’un crític 2,5 m²/hab. Com a contrapunt, barris urbans com Campanar, Penya-roja o Trinitat, destaquen en passar dels 15 m² de superfície verda per habitant.

 

En línia amb esta conclusió es poden extraure també dades sobre l’accessibilitat a estos espais verds. Totes les persones censades a la ciutat (almenys en el seu nucli urbà més consolidat) disposen d’un gran parc de ciutat o d’un parc de barri a menys de 15 minuts caminant (o un quilòmetre) des del seu lloc de residència. És més, al voltant del 90% de la població ho tenen a 250 metres de distància de la seua casa. En el cas concret de grans parcs i jardins de ciutat, allí on els serveis ecosistèmics que oferixen les zones verdes es troben en major abundància, al voltant del 82% de la població censada a València el té a una distància màxima d’un km.

 

 

Superfície verda per habitant: este indicador es refereix a quina superfície d’espai verd està disponible per habitant. La conclusió és que és molt variable en funció dels 88 barris que componen la ciutat.

 

En el terme municipal de València 24 barris presenten valors per damunt dels 10 m² de superfície verda per habitant, un valor que pot considerar-se com a desitjable; encara que altres 14 estan per davall d’un crític 2,5 m²/hab. Com a contrapunt, barris urbans com Campanar, Penya-roja o Trinitat, destaquen en passar dels 15 m² de superfície verda per habitant.

 

En línia amb esta conclusió es poden extraure també dades sobre l’accessibilitat a estos espais verds. Totes les persones censades a la ciutat (almenys en el seu nucli urbà més consolidat) disposen d’un gran parc de ciutat o d’un parc de barri a menys de 15 minuts caminant (o un quilòmetre) des del seu lloc de residència. És més, al voltant del 90% de la població ho tenen a 250 metres de distància de la seua casa. En el cas concret de grans parcs i jardins de ciutat, allí on els serveis ecosistèmics que oferixen les zones verdes es troben en major abundància, al voltant del 82% de la població censada a València el té a una distància màxima d’un km.

 

 

Les zones verdes aporten nombrosos beneficis a l’ecosistema urbà de la ciutat de València: s’ha pogut constatar com les zones verdes urbanes i periurbanes, així com l’arbratge viari, repercutixen directament sobre la millora de l’equilibri ambiental i, per tant, sobre la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes.

 

Entre estos beneficis, coneguts com a serveis ecosistèmics, s’ha comprovat com les zones verdes presenten una temperatura mitjana molt menor a la de les superfícies impermeabilitzades, amb el que minoren l’efecte illa de calor; atrauen i donen recer a fauna desitjable per al manteniment dels cicles naturals; participen en la consolidació d’una infraestructura verda a escala territorial; o afavorixen la infiltració d’aigua de pluja en nivells subterranis, particularment necessària durant episodis de precipitacions extremes cada vegada més freqüents.

 

Parc de Capçalera

 

Dotacions i equipaments: igualment, les zones verdes de la ciutat analitzades mitjançant treball de camp presenten nombrosos equipaments, com a zones de joc, àrees de socialització canina, circuits esportius de la tercera edat, circuits de calistènia, entre tants uns altres, que aporten beneficis de tipus social i cultural.

 

Pràcticament la totalitat dels grans parcs i jardins del territori analitzat presenten equipaments de diversos tipus. Això es tradueix en grans beneficis socioambientals, o el que és el mateix, estos parcs i jardins produïxen beneficis socials més enllà dels purament ambientals. L’antic llit del riu Túria és un clar exemple on s’acullen múltiples usos en un mateix espai: culturals, esportius, lúdics, etc.

 

Parc de Morvedre

 

Dinàmica participativa amb el grup motor per a la validació de l’anàlisi

 

La vesprada del dimarts 19 d’abril es durà a terme la dinàmica participativa en què el grup motor constituït per al seguiment del Pla Verd i la Biodiversitat valide el treball d’anàlisi i diagnòstic elaborat per part de l’equip tècnic. En este acte de participació s’exposaran amb major detall les principals qüestions recollides en l’anàlisi i s’animarà a les persones participants a oferir la seua visió experta sobre elles.

 

Per a això, es recorrerà a una dinàmica participativa recolzada en una sèrie de panells que sintetitzen la informació recollida en el document d’anàlisis relatives a quatre grans blocs de treball: marc normatiu i estratègic; infraestructura verda i arbratge viari; zones verdes i serveis socioambientals; i, finalment, participació ciutadana i divulgació.

 

Les aportacions que resulten d’esta sessió seran incorporades al document d’anàlisi i diagnòstic, donant així començament a una nova fase del Pla Verd i de la Biodiversitat: la propositiva. En esta segona etapa el focus es posarà en com solucionar aquelles problemàtiques que s’hagen pogut identificar i com enfortir les pràctiques que han donat bons resultats. I tot això amb un objectiu clar, el de millorar la resiliència de l’ecosistema urbà i el definir la relació que la ciutat de València aspira a tindre amb el verd i la biodiversitat.